Xavi Pérez, s'emporta el millor de l'esport després d'una trajectoria exemplar.
Dissabte, com molts dissabtes, anava cap a la piscina, una piscina, a un partit de waterpolo, sabia que al tècnic de l’equip local se l’havia comunicat que la temporada propera no seguiria al front del seu equip i dic seu perquè ho és. Moltes de les jugadores les ha format ell, les ha format com a esportistes però també com a persones. Son divuit anys al front de l’equip, una xifra que sembla impossible, doncs, es tracta d’un tècnic jove, pare de fa quatre dies i amb uns resultats aquesta temporada que compleixen sobradament els objectius , però noi, qui mana ha decidit que és hora de canviar. Un cop us he explicat la situació, em permetreu que us narri el que vaig viure, que em va emocionar. Abans de començar, el vaig anar a saludar, no diré que consolar, només expressar-li el meu suport. Ell parlava amb l’entrenador de l‘equip contrari, tranquil, la processó anava per dintre. Va arribar l’hora del partit, li calia la victòria per a firmar l’objectiu de la temporada, tornar a E...