Facebook Gaspar

  Aquests dies de teòrica reacció d’Europa davant les guerres de Ucraïna i de Palestina, es fa evident , més que mai, la relativa força que es pot exercir des del vell continent. Els jueus, que practiquen la pitjor de les eines de guerra, la fam, amb el poble palestí, fins i tot es regiren , indignats,   davant les maniobres dels estats de la Unió Europea, com si els estranyés, com si diguessin: Els agredits som nosaltres!. Tenim dret a la resposta!. Sense dir res més, demostrant que no els importa, segueixen, fins que, des del seu “suporter” americà , els hi diu que no queda bé que tot el món vegi les imatges de les matances que fan, amb infants inclosos i que han de dissimular. Aquestes paraules del “jefe” els ha fet deixar passar uns quants camions de menjar, entenc que per a dissimular, això si, sense abaixar el seu ritme de morts, al voltant de la centena per dia. Increïble. Tant increïble per part dels israelians com per aquells que , amb veu baixa, els hi diuen que no...

  Llegeixo a X que , el Real Canoe NC de Madrid, l’únic club no català que ha guanyat una lliga estatal masculina de waterpolo, ha nomenat una dona, Astrid Álvarez, com a directora tècnica de waterpolo de l’emblemàtica entitat madrilenya. Parlo de tant en masculí com en femení, equip, el femení, del que era l’entrenadora i ha portat a mantenir-se en la Divisió d’honor després d’un molt bon treball i salvar la categoria en un play off de descens molt complicat. La feina de la tècnica castellana no és fàcil, doncs, l’equip masculí, ha baixat de categoria després d’una temporada molt complicada i no haver fet cas a l’avís de l’any passat , quan es va salvar en el darrer partit de baixar. Desitjo i confio que n’hagin pres nota, la designació d’un director tècnic és un pas, per a reprendre el camí del retorn a l’elit del waterpolo amb força i convicció. Encara més quan, un equip proper a ells, el C Encinas de Boadilla està lluitant per aconseguir l’ascens a la Divisió d’honor, disposa...

  Quan Dídac Cobacho, després d’una pila d’anys al front del primer equip masculí del CN Terrassa   , en broma, diu que plega per culpa del CN Atlètic Barceloneta, et fa pensar i molt. La dualitat entre l’afany guanyador del club del “barri” i com l’afronten els seus rivals, ens porta a una situació complexa de pair. Les vint lligues seguides dels de Sant Sebastià, tot un repte difícil de superar en qualsevol esport actual, semblaria que els hagués de portar a un clima de cer avorriment, de monotonia, de no valorar prou el que estan fent i, afortunadament, això no és així, ells segueixen amb el treball diari ben fet, organitzats, sempre mirant de disposar del millor equip, de competir a Europa, en resum, , podríem dir sense por a equivocar-nos,   que fan un treball exquisit pel nostre esport.   Dit això, a les graderies, fora dels seus seguidors, aquesta superioritat, pot portar a desànim, com qualsevol pel·lícula , llibre , etc. que hi hagi una trama , però que en s...