Facebook Gaspar

 No sé fins on arriba la voluntat d’informar o certa morbositat, parlo de quan tota la premsa es desplaça cap a llocs on ha succeït alguna desgracia important, com pot ser ara a Andalusia amb l’accident ferroviari. Escoltar com hi ha qui, des de fora, agraeix com s’informa, com es tracta a la gent que, d’una manera o altre , està implicada en la situació, m’ha acabat de sorprendre. No ho deia algú dels damnificats, ni dels que miren d’ajudar, era algú aliè. Jo , també des de la distancia i potser erròniament, penso que , el que cal ara, es deixar treballar a la gent i que, els periodistes, preguntant, sigui amb els que han perdut familiars, amics o encara no els han torbat, sigui amb els professionals que miren de fer la seva feina o la gent de la població que s’ha bolcat per ajudar, que, hores d’ara ja haurien d’haver completat la seva funció per deixar pas als equips preparats per aquestes situacions, doncs, repeteixo: ¿que collons hi fan?. Per molt que ho tractin amb tacte, a...

 No sé fins on arriba la voluntat d’informar o certa morbositat, parlo de quan tota la premsa es desplaça cap a llocs on ha succeït alguna desgracia important, com pot ser ara a Andalusia amb l’accident ferroviari. Escoltar com hi ha qui, des de fora, agraeix com s’informa, com es tracta a la gent que, d’una manera o altre , està implicada en la situació, m’ha acabat de sorprendre. No ho deia algú dels damnificats, ni dels que miren d’ajudar, era algú aliè. Jo , també des de la distancia i potser erròniament, penso que , el que cal ara, es deixar treballar a la gent i que, els periodistes, preguntant, sigui amb els que han perdut familiars, amics o encara no els han torbat, sigui amb els professionals que miren de fer la seva feina o la gent de la població que s’ha bolcat per ajudar, que, hores d’ara ja haurien d’haver completat la seva funció per deixar pas als equips preparats per aquestes situacions, doncs, repeteixo: ¿que collons hi fan?. Per molt que ho tractin amb tacte, a...

 A tothom que critica que la Súper Copa és jugui a Aràbia, ¿Quin és el problema?. Fins i tot no hi ha acord en el motiu per estar en contra, hi ha els que diuen que s’ha de jugar a l’estat, doncs, només els privilegiats , parlo dels seguidors, puguin viatjar per animar al seu equip, també els que diuen que blanqueja al govern d’aquells països, tant pel que fa al tracte a les dones com als drets humans, d’altres que els diners no pot ser que ho puguin comprar tot i segur que n’hi ha molts més, però, llavors em pregunto... ¿Com pagarem els futbolistes que ens representen?. Tots volem tenir els millors del món, però, la qüestió va més enllà, ¿de caritat que algú creu que es blanquegen aquells governs?. La gent que va al partit, gairebé tot homes, cert, hi va per a gaudir en viu del que les televisions els hi venen com el millor espectacle del món, i als d’aquí, com la resta de països del món, els importa un pito el que fan en aquell país. Però encara podem fer un pas més, si ens ne...

 No pot ser veritat. ¿Com es pot entendre que la mateixa cosa sigui tant bona per uns i tant dolenta per d’altres?. Parlo del finançament de les autonomies. La ministra Montero ho explica molt bé i ven el producte amb una postil·la: ¿Com pot ser que algú digui que no a rebre més diners dels que té?. Afegeix el complement a la qüestió amb una pregunta que porta la resposta implícita: ¿Posen els interessos de partit per sobre dels de la gent?. A nivell nostre, parlo de Catalunya, us puc dir que no tinc prou informació per tal de tenir format un criteri. Soc dels convençuts que hauríem de funcionar com a estat independent i pagar una quota de solidaritat, d’acord amb el que ingresses, excepció feta dels que cobris a la teva població per sobre del que paguen altres, vull dir impostos no comuns, aquells que, per circumstàncies especifiques de la nostra societat paguem de més nosaltres i que han de servir per gaudir d’uns millors serveis i un país més modern. No és just que ens penalitz...

 Donald Trump no ha embogit, és el món que ha perdut el senderi. Ja sé que després de la segona guerra mundial, amb poca diferencia en el calendari del temps de la primera, semblava obligat crear una manera organitzada perquè no es produís la tercera. La polític de blocs, amb algunes de les potencies actuals oblidades , no se si amagades per interès, com pot ser la Xina o la Índia, aprofitant les debilitats dels que es creien protegits, tant pel que fa a l‘apartat econòmic comercial com pel que fa al militar, aquets han anat i encara van , creixent i convertint-se en potencies a les que sembla que , el que està passant en l’actualitat al món els és igual. Ells van a la seva i , mentre no els molestin, vull dir de manera directe, saben que la seva formula màgica seguirà enfortint-los, és a dir, creant dependència dels que se senten superiors, encara que en molts moments, aquests hagin de vendre aquesta superioritat en l’aspecte moral, perquè, a l’hora de la veritat, tots saben de la...

  La cavalcada de Manresa ha fet un salt espectacular en referència als darrers anys, malgrat el fred, feia anys que no en feia tant, la gent a gaudir de l'arribada dels reis emplenat tot el recorregut. Potser, no en sé els motius, ha anat un pel tard, una mitja hora del previst, com a mínim per a mi, això ha fet que les baixes temperatures aprofitessin per colar-se entre els abrics dels presents. Tant si val, la il·lusió calentava els cors dels presents. No és que hi haguessin moltes carrosses, però , hi eren les que havien de ser, l'àngel, el carter real, els tres reis, el carbó, els joguines, un tipus de restaurant els caramels i no sé si me'n descuida alguna. Ben guarnides, acompanyades per musica, adient i un bon nombre d'acompanyants, ballant, fent coreografies adients a la carrossa que acompanyaven. Penso que cal felicitar els organitzadors i l'ajuntament de la nostra ciutat, en el meu criteri s'ha tornat al camí tradicional, el que hem viscut amb els...

 Una de les claus del Barça és la manera com s’ha adaptat a la possibilitat de fer els canvis. En Hansi Flick i el seu equip han estat dels primers en entendre que un equip no son onze jugadors, ni tants sols en un partit, això ja ha passat a la historia, en un partit ho tens setze jugadors o jugues en inferioritat de condicions. Evidentment que tots els equips fan canvis, però, a Can Barça, és fan sempre pensats i , normalment , amb un resultat excel·lent. No és només fer els canvis, sinó saber el moment i quins son els jugadors substituïts i els canvis de funcions que impliquen i això no hi ha cap equip que ho faci tat bé com el Barça. Alguns direu que és molt fàcil disposant d’una plantilla com la que té en Hansi Flick, però és perquè no han valorat que aquests canvis, buscant sempre un equilibri i trobant-lo d’acord amb l’objectiu que es persegueix, s’han fet també quan la plantilla s’ha vist minvada d’efectius, sense mots jugadors importants que estaven lesionats, per tant re...

 Dia 5 de gener, la nit de reis, la nit més màgica de l‘any pels infants. Ja fa anys que, des de fora, allà on no tenen aquesta tradició, doncs, encara que , quan ets petit et diuen que els Reis d’Orient deixen joguines a tots els nens del món, la realitat és que només als bons i us diré un secret, no n’hi ha de dolents. La Nit de Reis se celebra a la península Ibèrica, a Itàlia, a Baviera i en altres països d'Europa i Amèrica del 5 al 6 de gener de cada any, però el que és més important és que és la nostra. La globalització només es acceptable pels que es conformen en seguir el pas, així, tothom hauria de claudicar i parlar anglès, dinar una salsitxa en un banc, que només porti regals el Pare Noel o mil coses més, cal defensar les nostres cultures i una part important d’aquesta ho son els reis, com celebrem Nadal, des de Santa Llucià, al tió, la nostra escudella de galets amb carn d’olla o el marisc de cap d’any i també, sense cap dubte els Reis, amb regals , joguines, tortells ...

 Els que em coneixeu sabeu que soc un aferrissat defensor del joc de Frenkie de Jong, fins i tot en feu broma. A les xarxes, els detractors, no sé si majoria però si que els més sorollosos i insistents, no paren d’abocar les critiques, algunes d’elles crues, dures, així que va essent hora de explicar perquè, no tan sols jo el defenso, o en Pichi Alonso o algú de qui depèn com és en Hansi Flick i qui és el que coneix millor que ningú la seva funció i rendiment per l’equip. La culerada te el vici de caure en l’error de criticar a algú dels seus sense saber ben bé perquè, podríem parlar d’algú proper i idolatrat posteriorment, parlo d’en Xavi, al qual se li criticava els passes curts, sense avançar, que no ens movíem d ela zona o una mica més enllà en Jose Mari Baquero, en l’etapa del mestre Cruyff , al que se’l criticava els tocs curts i sempre endarrere, però la llista podria ser llarga, molt llarga. Veure molts partits, anar al camp cada quinze dies no és sinònim de saber-ne més, p...

 Com he escoltat a un , una per ser més precís, tertuliana, els Estats Units sempre han fet el mateix, el que han volgut, el que passa ara, és que ho fan amb desvergonyiment, mostrant un menyspreu a la resta del món , en especial l’occidental, que , fins ara sotmès amb l’excusa de que eren el seu protector, acatava com a bon servent. Ara , aquesta autojustificació es demostra que no és sosté amb res, bé si, amb la por, la impotència i la humiliació. No sé com reaccionarà la Unió Europea davant d’una nova demostració del fatxenda d’en Donald Trump, un home que no enganya a ningú, tots sabíem que era així, també els que el van votar i per això el van triar. El silenci dels demòcrates demostra la seva conformitat. No ens enganyem, l’orgull de primera potencia mundial és el que volen mantenir, mostrar a cada pas que fan. Occident, incapaç de reaccionar davant qualsevol de les accions que arribaven des de l’altre costat de l’Atlàntic, anant sempre a remolc, posant pegats a les situacio...

 Collons que vell dec ser!. El primer d’any vaig recuperar el reportatge sobre els Bee Grees, “Com durar un cor trencat”, per TV3, no el vaig mirar el dia que el feien perquè, segons quines hores ja em costa i més si ho he de fer amb els talls pels anuncis , així que ho vàrem deixar per més endavant i ¿que millor que la tarda del dia 1?. Doncs, si voleu que us digui la veritat, jo que soc dels Beatles , però que he de reconèixer que en Barry, Robin y Maurice Gibb han estat al nivell dels grans de la musica mundial. Per nosaltres, aquí, el salt amb la banda sonora de Saturday Night Fever, amb en Tonny Manero, John Travolta per entendre’ns, ens els va fer familiars, es van colar no només a casa, sinó que als nostres cervells i cors per sempre. Escoltar-los, per la nostra generació es tornar a la joventut, a sentir-se pletòric, ens trasllada a la que potser ha estat la nostra millor època de les nostres vides, però, jo més enllà d’això, no ens sabia gaire més i la veritat, es prou i...

 Bon dia!!!. Vinga, ja som el 2026!!!. Suposo que cap de vosaltres se’n haurà anat a dormir sense menjar el raïm, els dotze grans de raïm, cada cop més allunyats d’haver-los d’arrancat del botim, en pots , comptats, pelats, gairebé com si ens els anessin apeixir, tampoc qui no hagi fent el brindis amb la copa de cava i ja no diguem les fotografies que ens hem fet, amb el que porta la bossa cotilló, enviades a totes els amics i familiars i les trucades als més propers, aquells que voldries hagessin estat amb tu, al teu costat. Una de les coses que es repeteixen els primer d’any ho és el concert de Viena, el Concert de Cap d'Any a Viena, celebrat des de 1941 per la Filharmònica de Viena a la Sala Daurada del Musikverein, és un esdeveniment musical mundial retransmès a més de 90 països. Dirigit per mestres internacionals, destaca pels valsos de la família Strauss, tancant amb "El Danubi Blau" i la "Marxa Radetzky", suposo que tots en teniu constància, les repetic...