Facebook Gaspar

  Pacte ERC-PSC, canvi del model de finançament autonòmic a tot l’estat. Aquest cop no esperaré a demà per a publicar-ho al meu Facebook , crec que , mentre es fan valoracions de la noticia, ja es pot avançar en un futur , més o menys immediat que es fàcilment previsible. Evidentment parlo del pacte de ERC amb l PSC per investir com a president a Salvador Illa. Es molt senzill caure en el parany de dir que tot el que s’ha signat no depèn dels dos actors. Ni ERC no el PSC poden aconseguir el que han signat. Fins i tot no el PSOE pot assegurar, per molt que tingui voluntat, cosa que està per veure, que el promès es convertirà en realitat, però, tant republicans com a socialistes necessiten el pacte. Els problemes interns de ERC, la pressió dels de Junts amb l’amenaça de la tornada de Carles Puigdemont amb unes conseqüències desconegudes per tothom, els fa estar en una terra tremolosa, amb un terratrèmol als seus peus. Per la seva banda, el PSC, més ben dit, Salvador Illa, un home...

  Demà divendres es celebra la inauguració dels JJOO de París, fins ara, un dia bans de començar, no veia massa clar el tema de fer l’acte en barcasses circulant pel mig del Sena, soc una mica clàssic, pensava i encara tinc els meus dubtes , que no hi ha res comparable amb desfilar a l’estadi olímpic. Et sents una mica com un déu , en minúscules, però, una mica és així, les graderies plenes, desfilant i veure les estrelles fugaces de les llums de les càmeres, escoltar com la gent crida als seus,, o a les figures, doncs, quan els reconeixen, la cridòria puja els decibels fins a límits insospitables. Ho fas al costat dels teus companys de selecció, de tots els esports, molts d’ells d’aquells que només els veus per la televisió, però, allà, son com tu. Comparteixes aquell moment amb ells i amb tots els atletes del món. El més famós, el teu ídol, és allà, al teu costat, proper, no costa res fer-se un selfie amb ell, o ella, i , sorpresa, ho fan amb una humilitat que t’arriba a sorpre...

  Masses vegades, gairebé sempre, he d’escriure sobre qüestions que veig de manera diferent al que la premsa publica, avui, afortunadament, vull expressar el meu recolzament a una proposta que han fet dos professors de secundaria de Manresa, en Florenci Vallès i la Lídia Ribas. Ells esta convençuts que s’ha de sotraguejar l’actual sistema d’ensenyament de secundària , per fer-ho han laborat un manifest que de moment ja ha recollit 4500 signatures d’adhesió. Es fan creus que una bona part dels adolescents, al finalitzar l’ESO, tinguin dificultats de comprensió lectora, poca cultura científica, de l’àmbit de les humanitats poc coneixement de llengües estrangeres, un vocabulari simple i un nivell de llengua catalana notablement baix. Per acabar-ho de vestir, clou amb l’excessiva tolerància amb les faltes de disciplina i de respecte per part dels alumnes. Asseguren que «la qualitat de l’ensenyament ens afecta a tots, i per un bon funcionament de la societat, l’ensenyament és bàsic»...