Ratifico la opinió sobre la inauguració dels JJOO París

 

Demà divendres es celebra la inauguració dels JJOO de París, fins ara, un dia bans de començar, no veia massa clar el tema de fer l’acte en barcasses circulant pel mig del Sena, soc una mica clàssic, pensava i encara tinc els meus dubtes , que no hi ha res comparable amb desfilar a l’estadi olímpic. Et sents una mica com un déu , en minúscules, però, una mica és així, les graderies plenes, desfilant i veure les estrelles fugaces de les llums de les càmeres, escoltar com la gent crida als seus,, o a les figures, doncs, quan els reconeixen, la cridòria puja els decibels fins a límits insospitables. Ho fas al costat dels teus companys de selecció, de tots els esports, molts d’ells d’aquells que només els veus per la televisió, però, allà, son com tu. Comparteixes aquell moment amb ells i amb tots els atletes del món. El més famós, el teu ídol, és allà, al teu costat, proper, no costa res fer-se un selfie amb ell, o ella, i , sorpresa, ho fan amb una humilitat que t’arriba a sorprendre. Ets en un somni.

No sé com aconseguiran tot això mentre estàs col·locat en un vaixell que la corrent del riu fa baixar entre fileres d’espectadors, diuen que fins a 300.000 persones gaudiran de l’espectacle. Diuen que així no ho limiten a 50.000 privilegiats que aconsegueixin l’entrada, però, de veritat, no sé si els esportistes podran viure aquestes sensacions que  jo vaig tenir la sort de sentir. Molts pensaran que son allà per a competir, per a mirar de guanyar , de millorar les seves marques, que tot es mesurarà amb medalles, finals i us puc ben assegurar que la grandesa dels JJOO van més enllà. Ho son la convivència, la fraternitat, la solidaritat i sobretot la proximitat. Ens fa a tots molt iguals.

Tal com veig dubtós l’èxit de la cerimònia de inauguració, només puc aplaudir l’opció elegida per a repartir tots els esports en escenaris muntats en llocs emblemàtics de la ciutat. Lluny d’instal·lacions que, després dels JJOO son infrautilitzats, cars de manteniment, allunyats entre si, aquesta solució és realment lloable. No, segur que no arribaran a igualar les imatges de Barcelona 92, però, si que seran magnifiques, aproparan als presents i als que ho segueixin des de casa seva, per lluny que seva als monuments més significatius i reconeguts de la capital francesa. Fins i tot faran que l’ambient incomparable que es va viure a Barcelona es pugui mirar d’igualar, al conviure veïns amb la família olímpica, que va més enllà dels esportistes i equips de suport.

Senyors, a gaudir dels JJOO.