El cor més gran. Jesús Rollán

 Impressionant!!!. Parlo de com s’ha interessat la gent, després de que pengés  divendres al Facebook l’article que parlava del meu pas pel quiròfan, només puc agrair el vostre interès. 

Avui, arribem al dia 24 de desembre, la Nit de Nadal, amb el remolc ple de queixes, de parlar de la insensibilitat que representa fer-ho ara, proper el Nadal i amb fred i pluja,   pel desnonament de les persones del B9 , al barri de Sant Roc de Badalona. La realitat crua es que ens hem posat una cuirassa que ens blinda de fets com aquest, a base de repetir-se , ja ho trobes normal.  Les cadenes de televisió, les ràdios i demés premsa, en parla amb aires d’indignació, de superioritat, quan aquesta realitat és constant i no solament al costa de casa, clar que , com es sol dir: D'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol. Així que el que succeeix a Gaza, només com exemple , aquests dies ja no ho veiem. 

Segueixo creient, convençut que la gent, per norma , és bona, te sentiments, però, per sobre de tot , te l’instint de supervivència, de protecció dels seus i del que considera seu que està per sobre de gairebé tot. La solidaritat, aquella que s’ha de fer convençut, sense que ningú se’n assabenti, doncs, cas contrari , passa a ser publicitat, propaganda, encara que mai es pugui menysprear,  ha de tenir un afegit per que tingui valor, no ha ser el sobrer, d’allò que ja no n’has de fer res, o que has de llançar, ha de ser quelcom que tingui un valor per tu, sigui un esforç. No cal ser un màrtir per fer-ho , però, hem permetreu recordar a una persona especial que ja uns anys que ens va deixar, en Jesús Rollán Prada, el millor porter de waterpolo de la historia per mi, quan en una gala de televisió que buscava fer diners pels desfavorits, va donar la medalla d’or olímpica guanyada l’any 1996. El trofeu més valuós al que pot aspirar un esportista, allò al que només els elegits poden arribar . Una peça única. Doncs ell, tot cor, va fer el gest que va admirar el món. Inigualable en Jesús, tant a l’aigua com fora.  Així i tot, no cal donar medalles d’or, però qui dona el que té, ho dona tot, no pot donar més. 

I si tornem al problema de l’emigració, anem pensant que, si en temps del naixement de Jesús la cosa estava com estava i el fill de la Verge Maria va haver de néixer en una establia, si 2025 anys després  estem igual o pitjor, potser és perquè no té remei...o no el té tal com es fa. 

Bona nit de Nadal a tots.