Facebook Gaspar

  La falta de docents pel desprestigi de la professió afecta tot Europa, aquest títol de l’article que publicava ahir el Diari Ara m’ha cridat l’atenció. Més quan he seguit i he vist que deia : “No és només una qüestió de sou” . I estic convençut que és així, però, la realitat és que hi ha pocs joves que tinguin clar el que volen triar, el que els agrada, és més, sempre entén pendent de la selectivitat per saber cap on anirà la seva vida professional . No cal que us digui que la tria d’una professió ha de ser vocacional, a l’hora, no ho oblidem , de tenir aptituds per a exercir-la. Sense alguna d’aquestes dues condicions, es podrà treballar , amb l’accepció més bíblica de treballar, aquella que parla de guanyar-se el pa amb la suor del teu front. Ni seràs el millor, ni gaudiràs de la feina, tot al contrari, esperaràs l’hora de plegar per oblidar el que fas, deixant tot el que significa darrera les manetes del rellotge que et marca l’horari. No fa falta anar a la sèrie dels anys 6...

  Dilluns pel matí, a Manresa, com a tota Catalunya, feia fred, molt de fred. Entre quatre i cinc sota zero, però, amb un ventet que feia que la sensació fos encara més baixa. Aquesta arribada de les baixes temperatures ha coincidit amb la tornada dels nens a les escoles, ja se sap que el primer dia després d’unes vacances com les de Nadal, amb les joguines encara per desembolicar , costa una mica. Jo, avui, he anat a portar als meus néts de Manresa a “cole” i la veritat, més enllà d’un no vull anar a l’escola, més per dir que com a oposició real, tot ha anta amb normalitat. Això si, calia abrigar-se. Els cotxes amb els parabrises plens de gel, no masses, potser per la manca d’humitat, feien el camí més lleuger. La fumera sortint de la boca, un altre anècdota fins arribar a la porta   , on alguns companys ja esperaven. Alguns d’ells, sorprenentment amb les jaquetes obertes i poca roba, deu ser la força de la joventut. La normalitat era present. Semblava que tot tornava ser c...

  Escriure m’ajuda. Quan l’he comunicat a la meva filla que un amic, molt amic, d’aquells que amb els dits d’una mà en sobren i molts, a mort, m’ha respost; escriu, desfogat i marxa a veure la família. Abans d’escriure sobre ell, he hagut de fer algun article més, per a desfogar-me, per aconseguir que les llàgrimes no anessin ennuvolant els meus ulls. Ara, ho puc fer, un pèl més seré, em sento capaç d’afrontar el fet de la pèrdua. Quan he vist que em telefonava la seva dona, m’he temut el pitjor, però, fins que no m’ho ha dit he mantingut la esperança, fins i tot de que anés malament el tractament , que tot es complicava, però, ximple de mi, esperant que , difícil, gairebé impossible hi hagués una solució.   Ha estat dur; Te llamo porque sé que tu y Javi, erais uña y carne. No ha calia que digues res més, l’escoltava sense saber que dir. La definició de la relació era exacte, m’han arrancat una part. Mentre estava ingressat, afrontant el tractament per poder arribar al tra...

  Alliberament!. Esperat   Nadal amb il·lusió, ara ja feia falta tornar a la normalitat. #GVM Alliberament!. Que rars som els humans. Parlo de com esperem determinades dates, èpoques de l’any , il·lusionats, amb ganes de que arribin i, quan hi som, tenim uns dies d’alegria, per a sentir-nos alliberats quan han passat. Crec que coincidirem en que això per Nadal passa molt, i , quedi clar, no parlo d’aquells que diuen que abans d’arribar ja voldrien esser el dia 8 de gener, parlo dels que gaudeixen de les festes, que som molts. ES una sensació estranya, més en el meu cas, els reis és la festa grossa a casa meva, a l’hora de dinar érem divuit, ens va faltar un. Va ser un dia com el que correspon a aquest dies, no hi va faltar de res, des de la recollida dels regals que els reis havien deixat, amb els més petits gaudint amb bogeria de cada un dels que recollien, un dinar que, com sempre, cal treure’s el barret davant el bon gust i la qualitat culinària de la mestressa i els co...