Alliberament!. Esperat Nadal amb il·lusió, ara ja feia falta tornar a la normalitat. #GVM

 

Alliberament!. Esperat  Nadal amb il·lusió, ara ja feia falta tornar a la normalitat. #GVM

Alliberament!. Que rars som els humans. Parlo de com esperem determinades dates, èpoques de l’any , il·lusionats, amb ganes de que arribin i, quan hi som, tenim uns dies d’alegria, per a sentir-nos alliberats quan han passat. Crec que coincidirem en que això per Nadal passa molt, i , quedi clar, no parlo d’aquells que diuen que abans d’arribar ja voldrien esser el dia 8 de gener, parlo dels que gaudeixen de les festes, que som molts.

ES una sensació estranya, més en el meu cas, els reis és la festa grossa a casa meva, a l’hora de dinar érem divuit, ens va faltar un. Va ser un dia com el que correspon a aquest dies, no hi va faltar de res, des de la recollida dels regals que els reis havien deixat, amb els més petits gaudint amb bogeria de cada un dels que recollien, un dinar que, com sempre, cal treure’s el barret davant el bon gust i la qualitat culinària de la mestressa i els comensals, que van mantenir la conversa durant les més de tres hores llargues asseguts. Una festa  que podríem dir com les d’abans, com, ben segur, els que ja ens han deixat i que tenen el seu espai, aprovarien. No hi va faltar el brindis. En fi , un colofó fantàstic a les festes.

Llavors, us preguntareu, ¿de que et queixes?. No, no us equivoqueu , no és només que no em queixi, ja espero ansiós, però , al seu degut temps, les properes. Cal aprofitar cada moment de la vida i més quan , per molt que ens diguem que estem bé i encara som joves, no ho som tant. Sempre s’ha de fer, des de que ets un nen, s’ha de fruir de cada moment, de cada instant amb els teus, els que estimes, aprendre, sempre amb una pausa per apreciar el seu valor en plenitud. Doncs, com veieu, no em queixo, tot  al contrari, però, renoi. Aquest matí, en llevar-me i tenir ja un pla establert, un retorn al que, durant setmanes, una darrera l’altre, es converteix en rutina, també té un valor, quelcom que, només quan no el tenim, trobem a faltar. I això passa, quan hi ha vacances, sigui de setmana santa, d’estiu o les de Nadal.

Hi ha qui diu que te un trauma per tornar a treballar, però, la veritat és que n’hi ha molts que ho necessiten, doncs, el que és precís és la combinació d’una cosa i l’altre, ens avorrim fins i tot del que diem, creiem convençuts que és bo. 

No sé si m’he explicat prou bé, però estic segur que m’heu entès.

Ben tornats a la normalitat.