Facebook Gaspar

  Suposo que deu ser culpa de les xarxes, encara que és curiós que es parli de quelcom tant abstracte que no fa res més que reproduir el que olta gent diu, no dic pensa, doncs, hi ha moltes vegades que es fa per impulsos, que ni es pensa, es tracta d’acció i reacció, Fins   tot diria que hi ha gent que , per fer-se veure, ho fa sempre, és a dir, sempre estan en contra i responen aïrats, com si fos un insult, un atac a ells , quan l’únic que busquen és un protagonisme tant efímer que dura just el temps de que els arribi un altre tema al que atacar. Malauradament hi ha molta gent que viu fent-ho així i aprofitant el ressò, la publicitat que els donen les noves formes de comunicació, el que és el mateix, buscant un minut de malentesa “popularitat” . Així i tot, el tema del que us parlaré avui, per a molts, potser més exactament moltes,   és la confusió de tot el que succeeix en la nostra societat amb el masclisme. La lluita per la igualtat de generes, en ocasions ,   ...

  Encara que hi passi cada dia, fins avui, no he pogut veure el que podríem anomenar, sense por a ser qualificats de exagerats,   vergonya   a la nostra ciutat, parlo de Manresa. Ahir al vespre em va caure la funda d’una dent, així doncs, que he anat al dentista que vaig des de fa anys perquè em soluciones aquesta situació incomoda. He anat a peu, de pujada no m’he fixat tant, però, de tornada, m’he trobat amb una imatge que fa mal, en la fotografia vosaltres mateixos ho podeu jutjar, es veu el mal estat en que està el que a Manresa es coneix com la fàbrica nova i que, des de fa una pila d’anys, ha viscut mil projectes, des de ser una joia per la seva situació i on s’havien de fer habitatges, botigues, cinema, pàrquing i un pavelló, fins a l’actual projecte amb un gir cap a la ciència, el món universitari. Va passant el temps i , l’únic que es pot observar és el deteriorament del que hauria de ser un edifici històric per la ciutat i que s’hauria d’haver cuidat. Llastimó...

  Encara que sembli mentida , encara hi ha qui encara envia felicitacions de Nadal. Aquest cap de setmana, com sempre sense fallar cap any, he trobat a la bústia una felicitació de Nadal. Potser serà l’única. Sé que aquesta no fallarà, no em fa falta obrir el sobre per saber de qui és. Ni mirar el segell, si està senyalat i marcat d’on bé, doncs, no hi ha segell, l’han portat a peu o en cotxe i l’han deixat personalment. I, us he de dir la veritat, m’agrada. Encara recordo aquells temps, de petits, que ajudàvem a la mare a escriure-les, aquelles que enviàvem a la família i amics, i que, quan nosaltres vàrem poder, enviàvem als nedadors i nedadores amb els que teníem més relació. Fetes a mà, amb redactats en ocasions repetitius, típics, altres , més ampliats, més personalitzats, eren quelcom especial i fer-ho amb la mare, li donava un plus. Però tot començava ja amb la tria de les felicitacions, sinó recordo malament, normalment de Ferrandiz, precioses obres d’art autèntic. També ...

  Mentre arriba la resolució de la reunió pel canvi climàtic, Europa, després de dir que disparar el deute era el que calia per a frenar les conseqüències del Covid, per clar, posar en marxa la maquina de fer diners té les seves conseqüències, la primera, que baixi el valor del diner, la segona , que el deute s’enfili fins a punts , no ja impagables, que també, fins i tot, aquí rau la qüestió, insostenibles per a mantenir un cert equilibri que es carregui el sistema. Es a dir, no ho diuen però som molt a prop de l’abisme. I, com diu l’acudit, fer un pas al front podria resultar fatal. Amb el fre i la marxa endarrere posada, ara cal estalviar, des de la Unió Europea es crida a estalviar, cada any has de fer calaix per a recuperar el que s’ha gastat de més. Als estats també els hi toca, com la gent, que ha vist com amb la inflació i les pujades dels crèdits han hagut de buidar els seus comptes d’estalvi. Curiosament només els bancs, aquells que vàrem salvar per no caure en un “corra...

  Fa un parell de dies que us explicava com de complicat s’ha posat fer d’entrenador d’un club de natació. Es difícil trobar un club que no tingui problemes en poder disposar d’una plantilla d’entrenadors de waterpolo que pugui cobrir les seves necessitats. Dic difícil per no dir impossible, doncs, ho ha els clubs potents, es poden contar amb els dits de les mans, que cobreixen les exigències que des de l’administració es marquen. La federació catalana de natació, per tal de poder rebre les subvencions, exigeix que els tècnics dels equips tinguin la titulació reglada, la legal. Els que no sapigueu de que va, e direu que és normal, és el que toca, però, la normalitat té moltes pegues per arribar a complir-la com ara us explicaré. Des de fa anys, bastants,   hi ha hagut una lluita perquè la formació esportiva passes de les federacions a ensenyament, és a dir, hi pogués haver una formació professional, amb titulacions i amb lligams amb els estudis superiors, el que coneixíem ...

  Ja sé que molts ni ho sabran. Que hauran estat gaudint d’aquests dies de pont, aquell pont que l’il·luminat expresident del govern, Mariano Rajoy va dir fa ja uns quants anys que desapareixerien per a situar les festes en dilluns, predicció que ha estat tant real com els “hlillos de plastilina” que van cobrir de brea tota la costa gallega. Però, vergonyosament, de nou, una noticia que ens hauria d’importar, que , si hi ha algú que tingui alguna cosa a dir, han de ser ells i a casa seva, a la resta ens importa un “pito”. Parlo de la teòrica infidelitat de la reina Leticia, ascendida als cels de l’aristocràcia des de plebea gràcies a l’amor, amb el seu cunyat, ara ex, algú que no és que no es mereixi res, el que mereix és el menys preu de tota la societat. Si va succeir el que diu, doncs, bon profit li faci, però, tret el cas de que hi hagués un embaràs, amb tot el que això podria comportar, doncs, es evident que ,cas de tenir un fill, les sortides serien complicades. Parlem de qu...

  Sempre he tingut admiració pels entrenadors de natació, una feina ingrata que només la bogeria per aquest esport et permet dedicar-t’hi i fer-ho com cal. Hi ha molts exemples d’home si dones que han dedicat la seva vida a la natació, cert que la corba de l’evolució no ha anat a favor d’ells, doncs, dels inicis d’aquest esport, quan els coneixements eren menys i es treballava per intuïció, també es cert que no es feia de manera professional, fins no fa pas masses anys, el tècnic estava considerat i es retribuïa com calia, fins ara, que la corba torna a baixar i , la majoria dels entrenadors, treballen gairebé com amateurs. És el que hi ha, els clubs han anat perdent consideració per part de l’administració, essent un veritable miracle que els clubs de natació que no gestionen les instal·lacions puguin sobreviure amb dignitat, però d’això, que en alguna ocasió ja us he comentat, en podem parlar un altre dia. Avui us parlaré de dos casos, de dos persones enamorats del seu esport, u...