Ja sé que molts ni ho sabran. Que hauran estat gaudint d’aquests dies de pont, aquell pont que l’il·luminat expresident del govern, Mariano Rajoy va dir fa ja uns quants anys que desapareixerien per a situar les festes en dilluns, predicció que ha estat tant real com els “hlillos de plastilina” que van cobrir de brea tota la costa gallega. Però, vergonyosament, de nou, una noticia que ens hauria d’importar, que , si hi ha algú que tingui alguna cosa a dir, han de ser ells i a casa seva, a la resta ens importa un “pito”. Parlo de la teòrica infidelitat de la reina Leticia, ascendida als cels de l’aristocràcia des de plebea gràcies a l’amor, amb el seu cunyat, ara ex, algú que no és que no es mereixi res, el que mereix és el menys preu de tota la societat.
Si va succeir el que diu, doncs, bon profit li faci, però, tret el cas de que hi hagués un embaràs, amb tot el que això podria comportar, doncs, es evident que ,cas de tenir un fill, les sortides serien complicades. Parlem de que en Felipe, sense ser el pare, per evitar problemes, digués que es seu, cas des ser nen, ja tindríem l’embolic gros, amb un canvi de futurible mandamas de la casa reial. Però això sabem que no es possible, parlo de l’embaràs, per tant, després de que tota la societat espanyola li caigués simpàtic el sogre, l’emèrit, amb alguns babosos fins i tot aplaudint-lo , cobrint-lo i , molts, envejant-lo, qui ha de retreure res a l’actual reina.
Estem en una societat que es diu avançada, que considera que gaudir del cos és un dret, que accepta el pluriamor, que cada parella és un món, que son lliures de viure com vulguin, ¿que nassos n’hem de fer nosaltres de les seves aventures sexuals?.
¿O pot ser és que parlem molt, però a l’hora de la veritat no deixem de ser conservadors?. ¿ Es que ens agrada fer de bugaderes? ¿ Sucar pa amb l’olor?. Potser si, però, ¿heu pensat que això pot fer mal a persones?.
Ja sé que em direu que amb el que cobren han d’aguantar, han de ser exemplars, que son la imatge de l’estat, de tots. Jo la veritat, ni em representen, ni crec que ningú es pensi que son la meva imatge, com no ho és un “torero” per exemple i que les coses de palau, que han passat històricament i en totes les cases reials, les paguen ells a la curta o a la llarga. En fi. No volia però n’he parlat. Perdó.
Comentarios
Publicar un comentario