Facebook Gaspar

 Avui s’acaba l’any, un 2025 que ha tingut de tot, com sol succeir, clar que sempre et quedés amb el que més et toca, així que, desitjaria que us quedi el bon record. Qui sap si alguns de vosaltres us haurà tocat la loteria, segur que n’hi ha que encara no ho heu mirat, però del que n’estic convençut, és que els anys cada cop corren més. No cal que busquem els motius, però, és així, no ens deixen pair el que acabem de viure que ja en tenim un altre a sobre. La celebració d’avui, Sant Silvestre, la nit amb més urgències per embriaguesa, amb els sopars més cars de l’any, clar que no saps si imputar-ho al que acaba o al que comença, no deixa de ser un cant a l’esperança, és brinda per un any nou millor, la qual cosa, encara que no és digui, vol dir que, del vell no n’estàs prou content. Fa anys, per aquestes dates, ja sortien ens endevinadors oficials fent les prediccions de quins personatges coneguts ens deixarien l’any nou, negre, fosc, molt fosc, jugar amb la vida de la gent, sobr...

 M’he sorprès, hi ha dies que , preveient com tindré la jornada, avanço alguns escrits i, quan he mirat el dels dia 30 de desembre, m’he adonat que tenia el 31, l’1 i el 2 de gener , però aquest no. Així que toca posar fil a l’agulla. Ahir vaig baixar a Barcelona, calia fer les darreres compres i, , en el trajecte, escoltant la ràdio, vaig escoltar algunes de les innocentades que havien emès, algunes amb més èxit que d’altres, gairebé totes les recordava, però n’hi ha una que especialment, va ser la d’en Xavier Solà que explicava com es va gestar la broma de les píndoles per aprendre idiomes que va fer a "El suplement" l'any 1989. Jo era a l’aparcament del , llavors SUPECO, a Sant Fruitós de Bages, suposo que mentre la mestressa comprava, això no ho acabo de tenir clar, o era jo que , en escoltar quelcom interessant vaig decidir esperar per anar a comprar el que fos, però, em va impressionar que s’hagués descobert una píndola que, en prendre-la poguessis parlar l’idioma q...

Ja som al darrer dilluns de l’any 2025, un d’aquells mandrosos, doncs, , hi ha molta gent que fa festa, pocs treballen, no hi ha escoles i hi ha certa ressaca de les celebracions de la Nit de Nadal, Nadal pròpiament dit, Sant Esteve i el cap de setmana, que també s’ha de tenir en compte, sobretot quan es converteix en un pont llarg. Clar que hi ha els que, després de les celebracions familiars, busquen l’esbarjo anant cap a la neu, cap a esquiar, com anima que fuig del dimoni i ho han d’encabir en aquests dies fins el 30 de desembre, doncs, el 31 han d’estar per celebrar el cap d’any i no n’hi ha tants que es puguin permetre fer-ho a Baqueira. Tant si val, som en un d’aquells dies que, en argot d’alguns esport, son minuts escombraries, ni carn ni peix. Saps que hi son, però no deixen de ser un pont cap a la nova tanda de festes senyalades. També son dies en els que la gent defuig la bascula, fa por veure com és dispara per sobre del que és aconsellable, així doncs, aquests dies son...

 No hi ha pel·lícula de Nadal que es pugui considerar així, que no acabi amb els flocs de neu caient des del cel. La veritat és que , els de la meva generació, els que vàrem tenir la sort de gaudir de la nevada de l’any 1962, amb tota Barcelona blanca, amb un silenci absolut, com si des del cel apaguessin qualsevol vibració, sempre ens hem considerat uns afortunats. Un Nadal nevat és el somni de tota la quitxalla i no diguem en el cas de ciutats que no hi estan acostumades, he dit la quitxalla com podia haver dit a moltes persones grans, romàntiques, que senten la festa en els seus cors i la tenen idealitzada, identificada amb el marc de les volves aterrant sobre els carrers, cada cop més blancs, que les acullen amb afecta, com si les volguessin bressolar. Els pessebres, amb les muntanyes nevades, enfarinades per a fer l’efecte, els arbres de Nadal, avets amb l’estel al punt més alt, il·luminats, son sinònim d’escalfor , els artificials, cada cop més freqüents, ja venen amb la “...

 Uan escric aquestes línies desconec els resultats de les eleccions a Extremadura, pero tant si val, del que vull parlar és de com aquesta terra ha estat identificada amb conqueridors, com en Pizarro O l’ Hernán Cortés, nats en viles extremenyes, però si ho mires a la Vikipèdia, veuràs el nom de la població on van néixer i que pertanyia al regne de Castella . No sé si, les seves fites, eran més degudes a la seva valentia i ganes de conquista, ni si la seva fidelitat a la corona era deguda a qué era qui finançava les seves odissees, però si que era evident que fugien de la seva terra. El seu territori acull al voltant del milió de persones, uns escassos 26 habitants per quilòmetre quadrat i la seva lluita és per poder oferir projecte de vida pels seus veïns, doncs, el creixement és residual i la seva població segueix el camí dels conqueridors famosos, buscant una sortida a unes limitacions que condicionen la seva vida i el futur d’ells i dels seus fills. Estimar la terra on neix...

 Sant Esteve!!! Moltes felicitats a tots els que se’n diuen!!!. Avui fa nou anys que ens va deixar el pare. La casualitat, la fatalitat si voleu, va fer que , el seu traspàs fos en un dia senyalat, d’aquells que la gent celebra amb els seus. És llei de vida i no és tria el dia que te’n vas a l’altre barri i, en aquest cas, el pare sempre ens va ensenyar que aquests dies son especials, son per estar en família i , encara que no ho digués mai, recordar als que no hi son, als nostres, els que ens han estimat i hem estimat. Ho va saber fer bé i per això, malgrat el dolor que deixa la pèrdua, sant Esteve continua essent una festa alegre en la que no oblidem el brindis per a ells, els que ens han deixat després de portar-nos de la mà fins el moment de dir adeu. Sant Esteve es també el dia dels canelons, gairebé institucionalitzats, com a tradició provinent de l’aprofitament del que no s’havia acabat el dia de Nadal. Clar que això seria ja en èpoques de certa abundància, però això és el d...

 Avui és Nadal. És el dia més especial de l’any, les coses evolucionen, però, el sentit especial d’aquesta diada , aquella que tradicionalment reuneix a les famílies, que permet els retrobaments, que s’acull amb la taula guarnida, estovalles acolorides, la cristalleria bona,   coberteria, etc. l’arbre de Nadal, il·luminat i els àpats, copiosos, alguns tradicionals, amb el pica-pica o entremesos, l’escudella i carn d’olla, el gall dindi, torrons, neules, cava i, com no, cafè o infusions,  licors, bombons i polvorons si cal per allargar la festa fins l’hora de sopar. Els versos dels infants de la casa, sobre la cadira,  premiats amb l’aguinaldo. Hom es vesteix per l’ocasió, com si ...perdó, anava adir , anessin al Liceu, però avui en dia la cosa ha degenerat molt , bé, ja m’heu entès igual.  Però tot això no deixa de ser superficial, el que veritablement importa és aquella emoció que difícilment sentim un altre dia, que ens obre, que ens fa més comprensius, q...

 Impressionant!!!. Parlo de com s’ha interessat la gent, després de que pengés  divendres al Facebook l’article que parlava del meu pas pel quiròfan, només puc agrair el vostre interès.  Avui, arribem al dia 24 de desembre, la Nit de Nadal, amb el remolc ple de queixes, de parlar de la insensibilitat que representa fer-ho ara, proper el Nadal i amb fred i pluja,   pel desnonament de les persones del B9 , al barri de Sant Roc de Badalona. La realitat crua es que ens hem posat una cuirassa que ens blinda de fets com aquest, a base de repetir-se , ja ho trobes normal.  Les cadenes de televisió, les ràdios i demés premsa, en parla amb aires d’indignació, de superioritat, quan aquesta realitat és constant i no solament al costa de casa, clar que , com es sol dir: D'allò que els ulls no veuen el cor no se'n dol. Així que el que succeeix a Gaza, només com exemple , aquests dies ja no ho veiem.  Segueixo creient, convençut que la gent, per norma , és bona, te ...

 La deixa de l’avi Florenci, uns diners dipositats a Andorra, fora de l’abast dels desaprensius per si en algun moment haguessis de fugir per cames, una situació que hores d’ara pot semblar que només es podria donar per escapar de la justícia, però que en molts moments de la historia ha esta l’única manera de salvar la vida. Pels incrèduls, aquella quantitat de diners dipositats a la banca andorrana, que mai s’ha discutit que no fossin la quantitat original, 140 milions de pessetes en dòlars de 1980, una xifra important que era el mínim per assegurar sobreviure a l’estranger en cas de necessitar-ho. I no cal dir que el risc era ben present, el 21 de febrer que ha quedat marcat per sempre en les nostres memòries n’era la prova fefaent i, sortosament, si algú no s’hagués cagat a les calces, potser encara estaríem governats pel regim del bastó. Ja sé que alguns ja estaran pensant que soc pujolista, que ja els confirmo, fins i tot n’hi hauran que estaran dient que si eren un clan , ...

 Com si hi hagués pressa, dissabte, 29 de novembre, després de l’encesa de llums del dia abans a Barcelona, vaig decidir fer un tomb per a veure com havien guarnit el cap i casal de Catalunya per a rebre les festes de Nadal. Vaig agafar el metro al Poble Nou, línia 4, i fins a Passeig de Gràcia. A l’hora de pujar les escales que ens conduïen al carrer, amb la meva dona ens va venir al cap aquell dia que , la pluja, torrencial, les havia convertit en una cascada, coses que queden marcades en el nostre cap. En sortir, a l’esquerra, veiem la zona dels cotxes en il·luminada, feia goig, la veritat és que ha quedat bonic, calia fer un tomb a l’esquerra per iniciar el camí cap el moll de la Fusta, que , segons deien, també estava ben condicionat per les dates. Només girar, ens vàrem trobar en una aglomeració que deia difícil caminar, el exemple més gràfic potser seria Berga per la Patum, allò que es diu que, si tens mareigs, allà no caus, doncs, quelcom similar. Així i tot van encamina...