Jordi Pujol, sempre actual

 La deixa de l’avi Florenci, uns diners dipositats a Andorra, fora de l’abast dels desaprensius per si en algun moment haguessis de fugir per cames, una situació que hores d’ara pot semblar que només es podria donar per escapar de la justícia, però que en molts moments de la historia ha esta l’única manera de salvar la vida.

Pels incrèduls, aquella quantitat de diners dipositats a la banca andorrana, que mai s’ha discutit que no fossin la quantitat original, 140 milions de pessetes en dòlars de 1980, una xifra important que era el mínim per assegurar sobreviure a l’estranger en cas de necessitar-ho. I no cal dir que el risc era ben present, el 21 de febrer que ha quedat marcat per sempre en les nostres memòries n’era la prova fefaent i, sortosament, si algú no s’hagués cagat a les calces, potser encara estaríem governats pel regim del bastó.

Ja sé que alguns ja estaran pensant que soc pujolista, que ja els confirmo, fins i tot n’hi hauran que estaran dient que si eren un clan , que es van embutxacar diners , etc. cosa que està per provar, però la realitat és que , per molt que es digui que no, no deixa de ser un atac a Catalunya, una ofensiva contra una manera de fer, de ser, una identitat amb el clar objectiu de seguir diluint el nostre sentiment com a nació i els desig de llibertat i independència. En resum , els fa mal el nostre fet diferencial.

Que s’abonin als insults, a l’intent de desacreditar al president i tot el que significa , en castellà, té poc, valor, uns per que ho fan des de fora del país, amb altres interessos, electorals sobre tot, d’altres perquè, després de viure una pila d’anys aquí, i viure bé, encara fan servir el castellà, sense haver-se preocupat d’aprendre la llengua pròpia d’on els han acollit, ja els desqualifica per si sol, però, fa més mal que ho facin els propers, els que es deien dels nostres i que, en molts casos, per no ser assenyalats, ara es fan l’orni, com Judes, em sap més greu. Per ells faran.

En fi, després de patir per que, després de l’ingrés per la pneumònia del president Pujol, no ens deixés el mateix dia 20 de novembre, de veure com la TV que es diu “la nostra”fa similituds entre Juan Carlos I i el nostre president, només puc dir-vos que, malgrat que la ceguesa de la justícia és segons conveniència, estic convençut que el judici deixarà ben a les clares que en Jordi Pujol Soley , no va declara aquells diners, però, ell, personalment, només es va dedicar a fer el millor per Catalunya.

Salut colla