El millor Nadal és a Barcelona.

 Com si hi hagués pressa, dissabte, 29 de novembre, després de l’encesa de llums del dia abans a Barcelona, vaig decidir fer un tomb per a veure com havien guarnit el cap i casal de Catalunya per a rebre les festes de Nadal. Vaig agafar el metro al Poble Nou, línia 4, i fins a Passeig de Gràcia. A l’hora de pujar les escales que ens conduïen al carrer, amb la meva dona ens va venir al cap aquell dia que , la pluja, torrencial, les havia convertit en una cascada, coses que queden marcades en el nostre cap. En sortir, a l’esquerra, veiem la zona dels cotxes en il·luminada, feia goig, la veritat és que ha quedat bonic, calia fer un tomb a l’esquerra per iniciar el camí cap el moll de la Fusta, que , segons deien, també estava ben condicionat per les dates. Només girar, ens vàrem trobar en una aglomeració que deia difícil caminar, el exemple més gràfic potser seria Berga per la Patum, allò que es diu que, si tens mareigs, allà no caus, doncs, quelcom similar. Així i tot van encaminar-nos cap a Plaça Catalunya, el Corte Inglés, il·luminat, sense res que pugui identificar-ho amb Nadal, ni el pessebre, ni l’estel, queda a l’esquerra, a la dreta, la plaça pròpiament dita, està espectacular, realment ha estat un encert qui va dissenyar aquest abillament. Per passar de vorera a vorera, el sentiment és d’estar en una batalla medieval, amb una massa de vianants banda a banda, que hauran de passar per sobre dels altres per arribar al seu destí, fins i tot com una barca en mig d’una tempesta. Amb esforç s’aconsegueix, driblant, buscant escletxes davant l’exercita enemic que es dirigeix cap a tu decidit a aconseguir el seu objectiu.

Un cop al Portal de l’Angel, després de veure que el termòmetre gegant no funciona bé, doncs, els 8 graus que marca no tenen res a veure amb els 17 que hi ha i que fa que, la roba d’hivern que porta la majoria de gent sigui sobrera, en mig d’aquest festival , a l’esquerra, Can Jorba, un edifici majestuós, magnífic, plora en silenci, fosc, la gentada ni el veu. Quina pena!. Fas el gir fins arribar ala plaça de la catedral, la Fira de Santa Llúcia llueix, amb força gent, però encara s’hi pot circular, el passadissos son prou amplis. Seguim el camí cap a la Plaça Sant Jaume, ‘arbre, bonic, en un racó, a l’inici del carrer de la Ciutat, Generalitat i Ajuntament il·luminats, ni fu ni fa, això si , abans hem entrat al pessebre de la part de darrera de la catedral, amb les oques i figures que, malgrat ser com cada any , val la pena fer la petita cua i visitar. Pel carrer de la Ciutat , entrem a la seu del Centre Excursionista de Catalunya, el lloc on es troba es històric perquè ens remunta a la Barcino romana , us ho recomano, així com les columnes romanes que hi ha a la part inferior. Cal seguir, els vestigis de les muralles de la capital de Catalunya es mostren arreu. Per fi arribem a prop de les aigües del port, el que s’ha muntat allà és digne del millor paratge de Nadal que puguis pensar, sembla que siguis a centre Europa, arribem fins el Maremàgnum, ha valgut la pena. Ara, això si, recomano que , si podeu , hi aneu que sigui laborable.

Bon dia colla