Adéu siau 2025, benvingut 2026

 Avui s’acaba l’any, un 2025 que ha tingut de tot, com sol succeir, clar que sempre et quedés amb el que més et toca, així que, desitjaria que us quedi el bon record. Qui sap si alguns de vosaltres us haurà tocat la loteria, segur que n’hi ha que encara no ho heu mirat, però del que n’estic convençut, és que els anys cada cop corren més. No cal que busquem els motius, però, és així, no ens deixen pair el que acabem de viure que ja en tenim un altre a sobre.

La celebració d’avui, Sant Silvestre, la nit amb més urgències per embriaguesa, amb els sopars més cars de l’any, clar que no saps si imputar-ho al que acaba o al que comença, no deixa de ser un cant a l’esperança, és brinda per un any nou millor, la qual cosa, encara que no és digui, vol dir que, del vell no n’estàs prou content. Fa anys, per aquestes dates, ja sortien ens endevinadors oficials fent les prediccions de quins personatges coneguts ens deixarien l’any nou, negre, fosc, molt fosc, jugar amb la vida de la gent, sobretot perquè, encertar i estar content del mateix, implica un desig del traspàs d’una persona.

No sé quants haureu comprat el calendari del pagès, però, aquesta nit també és l’hora de saber si l’any nou serà plujós o no, doncs, la última nit del any es costum en algunes comarques tallar una ceba en dotze trossos iguals. Se dona á cada un lo nom d'un mes, y s'hi posa á sobre una mica de sal: los trossos en que la sal se liqua denotant mesos plujosos, més o menys funciona així. Hi haurà molts de descreguts, però us puc ben assegurar que , l’any que deixem avui, ha estat plenament encertat. Així i tot, sempre és millor parlar de si plourà o no que de si morirà algú o no.

En fi, segur que cap de vosaltres és farà les típics i tòpics propòsits de començar a anar al gimnàs, d’aprimar-se , etc. ja sabem que no funcionen, bé, com a mínim no funcionen si ´s fan aquesta nit d’esbarjo, en la que , com si res, tots o gairebé tots, ens disfressem amb barrets, collarets, llavis gruixuts, nassos, sense por al ridícul, encara que , si ens ho mirem bé, no deixem de fer-lo, és un carnestoltes diferent.

Però, segur que hi ha moltes coses a recordar d’una nit de cap d’any, un primer petó, una cita, fins i tot , el dia que vas trobar la teva parella que t’acompanya pel llarg camí de la vida. En fi. Ja m’he allargat prou, així que només queda desitjar-vos :

Bon any nou 2026!!!