Extremadura. Conqueridors fugint de casa

 Uan escric aquestes línies desconec els resultats de les eleccions a Extremadura, pero tant si val, del que vull parlar és de com aquesta terra ha estat identificada amb conqueridors, com en Pizarro O l’ Hernán Cortés, nats en viles extremenyes, però si ho mires a la Vikipèdia, veuràs el nom de la població on van néixer i que pertanyia al regne de Castella .

No sé si, les seves fites, eran més degudes a la seva valentia i ganes de conquista, ni si la seva fidelitat a la corona era deguda a qué era qui finançava les seves odissees, però si que era evident que fugien de la seva terra. El seu territori acull al voltant del milió de persones, uns escassos 26 habitants per quilòmetre quadrat i la seva lluita és per poder oferir projecte de vida pels seus veïns, doncs, el creixement és residual i la seva població segueix el camí dels conqueridors famosos, buscant una sortida a unes limitacions que condicionen la seva vida i el futur d’ells i dels seus fills.

Estimar la terra on neixes, on hi van fer també els pares, avis i besavis no hauria de ser un sacrifici, un sinònim de conformisme, cal dotar de possibilitats el territori per ser prou atractiu per, no només si quedin els seus fills, també per persones d’altres llocs.

Les zones més riques, com Madrid, que fa força mal a aquestes regions, País Basc , Catalunya no deixaran el seu lideratge, però, la saturació les pot perjudicar, frenar i anar a terres on hi hagi oportunitats ha de ser una bona opció per tothom, clar que això significa un canvi important en la seva manera de fer, de ser i potser als que hi són no els convé.

Una regió amb un 23% del món laboral de funcionaris no crec que sigui viable.

Per reflexionar.