L'últim dilluns de l'any.

Ja som al darrer dilluns de l’any 2025, un d’aquells mandrosos, doncs, , hi ha molta gent que fa festa, pocs treballen, no hi ha escoles i hi ha certa ressaca de les celebracions de la Nit de Nadal, Nadal pròpiament dit, Sant Esteve i el cap de setmana, que també s’ha de tenir en compte, sobretot quan es converteix en un pont llarg.

Clar que hi ha els que, després de les celebracions familiars, busquen l’esbarjo anant cap a la neu, cap a esquiar, com anima que fuig del dimoni i ho han d’encabir en aquests dies fins el 30 de desembre, doncs, el 31 han d’estar per celebrar el cap d’any i no n’hi ha tants que es puguin permetre fer-ho a Baqueira.

Tant si val, som en un d’aquells dies que, en argot d’alguns esport, son minuts escombraries, ni carn ni peix. Saps que hi son, però no deixen de ser un pont cap a la nova tanda de festes senyalades. També son dies en els que la gent defuig la bascula, fa por veure com és dispara per sobre del que és aconsellable, així doncs, aquests dies son profitosos per a començar a fer esport. Hi ha temps, qui sap si el pare Noel t’ha portat roba esportiva o fins i tot bicicletes estàtica o maquina multi funcions amb pesos regulables per a poder exercitar cada part del cos. Els que decideixen fer-ho això, no ho dubteu, és miren al mirall, perdoneu si algú de vosaltres és en aquets grup, però segur que no es pot aguantar la repassada de perfil per aconseguir un aprovat alt el primer dia i una mica més l’endemà, amagant panxa o mirant múscul.

Els que tenen infants a casa, seus o cedits, parlo evidentment dels néts, tenen sort si aquests ja han acabat els deures , cosa difícil i les joguines que els han deixat sota l’arbre o els ha cagat el tió, els fan aprofitar fins tard a la nit els nous entreteniments, així que, l’endemà matí, cansats, dormen fins gairebé l’hora de dinar, com si fossin joves que surten de marxa els caps de setmana.

Es una mica un campi qui pugui, amb horaris desmarxats, tant que , en la majoria d’ocasions, no saps ni l’hora que és. Dinar, berenar i sopar, és gairebé tot un, però, l’esmorzar és el que trenca l’horari i , conseqüentment comprimeix els àpats. També es veritat que , després de tants dies de tiberis i caos , no importa a ningú, se seu a la taula i es menja i ja està.

En fi. No sé si hi esteu d’acord, però, és com veig jo aquest 29 de desembre, que cau en dilluns , per molts el dia més odiat de la setmana.

Salut colla