Sant Esteve canalons de la iaia...abans

 Sant Esteve!!! Moltes felicitats a tots els que se’n diuen!!!. Avui fa nou anys que ens va deixar el pare. La casualitat, la fatalitat si voleu, va fer que , el seu traspàs fos en un dia senyalat, d’aquells que la gent celebra amb els seus. És llei de vida i no és tria el dia que te’n vas a l’altre barri i, en aquest cas, el pare sempre ens va ensenyar que aquests dies son especials, son per estar en família i , encara que no ho digués mai, recordar als que no hi son, als nostres, els que ens han estimat i hem estimat. Ho va saber fer bé i per això, malgrat el dolor que deixa la pèrdua, sant Esteve continua essent una festa alegre en la que no oblidem el brindis per a ells, els que ens han deixat després de portar-nos de la mà fins el moment de dir adeu.

Sant Esteve es també el dia dels canelons, gairebé institucionalitzats, com a tradició provinent de l’aprofitament del que no s’havia acabat el dia de Nadal. Clar que això seria ja en èpoques de certa abundància, però això és el de menys. Tot ben triturat, una bona massa, la pasta per a embolicar-los, una bona beixamel i al forn. Clar que d’aquesta formula ja en queda poc.

Els típics canelons de la iaia, gairebé queden en el record, doncs, la comoditat ha fet que , cada cop més, els canelons s’encarreguin i es vagin a buscar , és a dir, els fan cuiners professionals i aquí és quan entra la gran varietat que permet el caneló. Tot el que la imaginació permet es trasllada al plat i d’aquí al paladar. Des dels típics, de la carn d’olla, als trufats, de salmó, de marisc, de rap, d’espinacs... podríem fer una llista gairebé inacabable. Fins i tot, hi ha qui, en el seu menú, hi té el caneló de..., un sol caneló gegant que deixa el plat petit .

Hi ha el que els vols sense gratinar, d’altres sense la beixamel, fins i tot amb salsa de tomàquet. Però, el que realment és tot un exercici de metratge és com els serveixes, com els treus de la safata, quan no saps si els tens col·locats paral·lels o perpendiculars, si hi ha files d’una manera o de l’altre, si es trenquen o no.

El més curiós de tot es com, després del tip de Nadal, com l’endemà, sempre tenim un forat per emplenar .

Bon ant Esteve a tots!!!