Sempre he tingut admiració pels entrenadors de natació, una feina ingrata que només la bogeria per aquest esport et permet dedicar-t’hi i fer-ho com cal. Hi ha molts exemples d’home si dones que han dedicat la seva vida a la natació, cert que la corba de l’evolució no ha anat a favor d’ells, doncs, dels inicis d’aquest esport, quan els coneixements eren menys i es treballava per intuïció, també es cert que no es feia de manera professional, fins no fa pas masses anys, el tècnic estava considerat i es retribuïa com calia, fins ara, que la corba torna a baixar i , la majoria dels entrenadors, treballen gairebé com amateurs. És el que hi ha, els clubs han anat perdent consideració per part de l’administració, essent un veritable miracle que els clubs de natació que no gestionen les instal·lacions puguin sobreviure amb dignitat, però d’això, que en alguna ocasió ja us he comentat, en podem parlar un altre dia.
Avui us parlaré de dos casos, de dos persones enamorats del seu esport, un que ha estat en càrrecs de responsabilitat federatius, que , per dir les coses com son, els va deixar, que per seguir treballant ha hagut d’anar entrenar a fora, lluny de la seva llar, de la família i que ha hagut de tornar a casa, no es pot deixar tant de temps la parella, entrenant a un club petit però res d’això l’ha desanimat. Inquiet, estudiós, actiu en les xarxes , ens fa arribar novetats del món de la natació d’arreu del món. Mira d’estar a l’ultima hora. Te cloro a les seves venes. Durant una sortida amb ell , llarga, em va exposa el que calia fer perquè evolucionés la natació estatal, em va fer veure com els altres països tenien més mitjans, tècnics, com es malbarataven possibilitats amb despeses inútils, com confiant amb els tècnics de casa no calien els estrangers, per bons que foren. Tal com s’ha fet amb el waterpolo em deia. Tenia i té raó.
L’altre entrenadors, després d’estar en clubs potents, de prestigi, ha vista com , per seguir treballant, gairebé ha hagut de fer que es confongui club i la seva persona. Pràcticament gestiona tots els aspectes, des del que paguen els pares, que representa el seu sou, fins tots els detalla d’entrenaments, competicions, desplaçaments. Es adir , fa d’home orquestra. És la seva vida, no la pot deixar, te algun familiar directe que es una realitat , una figura de la nostra natació i amb projecció. Es una recompensa a una vida que tries, il·lusionat i que com la droga més forta t’atrapa i no pots deixar.
El meu reconeixement a tot el col·lectiu que ells representen.
Comentarios
Publicar un comentario