Cal aprendre que no tot es compra amb diners. Canvi climatic. #GVM

 Mentre arriba la resolució de la reunió pel canvi climàtic, Europa, després de dir que disparar el deute era el que calia per a frenar les conseqüències del Covid, per clar, posar en marxa la maquina de fer diners té les seves conseqüències, la primera, que baixi el valor del diner, la segona , que el deute s’enfili fins a punts , no ja impagables, que també, fins i tot, aquí rau la qüestió, insostenibles per a mantenir un cert equilibri que es carregui el sistema. Es a dir, no ho diuen però som molt a prop de l’abisme. I, com diu l’acudit, fer un pas al front podria resultar fatal.

Amb el fre i la marxa endarrere posada, ara cal estalviar, des de la Unió Europea es crida a estalviar, cada any has de fer calaix per a recuperar el que s’ha gastat de més. Als estats també els hi toca, com la gent, que ha vist com amb la inflació i les pujades dels crèdits han hagut de buidar els seus comptes d’estalvi. Curiosament només els bancs, aquells que vàrem salvar per no caure en un “corralito”, dic vàrem, doncs, va ser amb els nostres diners, que per cert, segons paraules del president d’aquell llavors, ens havien de tornar quan és recuperessin , amb una part dels beneficis, cosa que per cert, no s’està complint.

¿Quines seran les conseqüències?. Doncs que seguirem veient com ens escanyen, mica a mica, sense que ens adonem, però, no importa, mentre hi hagi un duro seguirem el nostre camí, restaurants plens, teatres, cues a les carreteres, aglomeracions als aeroports, rodalies sense funcionar com cal, però, contents, ens deixen queixar-nos.

L’avantatge és que aquesta vegada, aquí, només som un pèl més pobres que la resta d’Europa i del Món i aj se sap, malt de molts consol de ximples. . Estats Units fent el ridícul, sense poder ajudar a Ucraïna, perquè no tenen un duro, callant i fent callar sobre el que està fent Israel amb els palestins, perquè ja els han perdut el respecte.

I entre tant, per a deixar que el petroli es quedi als budells de la Terra, s’ofereixin muntanyes de diners als estats pobres, als productors, que evidentment diuen que nanai de la Xina, que son rics. S’ha tapat un forat, però, la lluita per salvar-nos dels maltractaments que hem fet al planeta pensen que es pot salvar amb diners i , cas de poder ser així, no n’hi ha prou al món. El problema és greu, i tant , doncs, ara no son els pobres els que pagaran “el pato”, han de ser els rics i això és més difícil.

Salut amics.