Trobo a faltar els felicitacions de Nadal. #GVM
Encara que sembli mentida , encara hi ha qui encara envia felicitacions de Nadal. Aquest cap de setmana, com sempre sense fallar cap any, he trobat a la bústia una felicitació de Nadal. Potser serà l’única. Sé que aquesta no fallarà, no em fa falta obrir el sobre per saber de qui és. Ni mirar el segell, si està senyalat i marcat d’on bé, doncs, no hi ha segell, l’han portat a peu o en cotxe i l’han deixat personalment. I, us he de dir la veritat, m’agrada. Encara recordo aquells temps, de petits, que ajudàvem a la mare a escriure-les, aquelles que enviàvem a la família i amics, i que, quan nosaltres vàrem poder, enviàvem als nedadors i nedadores amb els que teníem més relació.
Fetes a mà, amb redactats en ocasions repetitius, típics, altres , més ampliats, més personalitzats, eren quelcom especial i fer-ho amb la mare, li donava un plus. Però tot començava ja amb la tria de les felicitacions, sinó recordo malament, normalment de Ferrandiz, precioses obres d’art autèntic. També en teníem dels que t’arribaven cada any, pintades amb els llavis o amb els peus, però, gairebé sempre es quedaven a casa. Posar les direccions als sobres era un altre part que feia festa, així com anar a tirar-les a la bústia. Calia fer-ho amb temps, sinó arribaven passat festes i ja no tenia gràcia.
¿Qui no havia anat corrent a buscar una felicitació per enviar-la de pressa i corrent quan n’arribava alguna d’inesperada?. I no diguem quan venia l’escombraire (el basurero o el barrendero), el vigilant o el sereno, entregant les seves felicitacions, per fer-se “l’aguinaldo”.
Jo encara, en una caixa de sabates, tal com es guardaven les fotografies en aquells temps, tinc moltes felicitacions guardades, també com cartes , que son realment un tresor. Es realment una llàstima que, les presses, la modernitat, ens faci “liquidar” el tema de les felicitacions amb quelcom tan impersonal com uns whats app, normalment reenviat, o modificat, però amb poca feina . Com a màxim ens queda la telefonada, que, dins de tot, ens permet escoltar la veu i, aquesta, et fa saber ,més enllà del que t’expliquem si , qui hi ha a l’altre banda, està content o no d’escoltar-te, si està animat, alegre o trist, però, per aconseguir-ho , la telefonada l’has de fer amb temps, sense pressa, assegut a la butaca o al sofà i disposat a escoltar i ser escoltat.
Bon dia colla
Comentarios
Publicar un comentario