Rebre als nens despres de les festes de Nadal amb una abraçada. Gràcies "senyoreta"

 

Dilluns pel matí, a Manresa, com a tota Catalunya, feia fred, molt de fred. Entre quatre i cinc sota zero, però, amb un ventet que feia que la sensació fos encara més baixa. Aquesta arribada de les baixes temperatures ha coincidit amb la tornada dels nens a les escoles, ja se sap que el primer dia després d’unes vacances com les de Nadal, amb les joguines encara per desembolicar , costa una mica.

Jo, avui, he anat a portar als meus néts de Manresa a “cole” i la veritat, més enllà d’un no vull anar a l’escola, més per dir que com a oposició real, tot ha anta amb normalitat. Això si, calia abrigar-se. Els cotxes amb els parabrises plens de gel, no masses, potser per la manca d’humitat, feien el camí més lleuger. La fumera sortint de la boca, un altre anècdota fins arribar a la porta  , on alguns companys ja esperaven. Alguns d’ells, sorprenentment amb les jaquetes obertes i poca roba, deu ser la força de la joventut. La normalitat era present. Semblava que tot tornava ser com abans, com si les mini vacances no haguessin existit, però, no, hi ha hagut un detall emotiu, que, a mi particularment, m’ha agradat molt. La “senyoreta” del petit, una noia jove, alta, simpàtica, a la porta preguntava a cadascun dels nens pel que els havien portat els reis, per com els havien anat les vacances, fins i tot els feia abraçades. Una tornada a l’escola, amb algú que t’esperi amb il·lusió , és sempre més fàcil, fins i tot recomanable.

També es veritat que , algú que es dedica a l’ensenyament infantil, hauria de tenir aquesta sensibilitat i no m’hauria d’haver estranyat tant, però, coincidirem que tothom no és igual i que saber expressar els sentiments, l’alegria, no és tan senzill. Arribar a l’escola i sentir-te volgut, és un pas ferm cap a una millor educació.

Moltes gràcies senyoreta.