Es ben cert. Quan se'n va un amic, s'emporta una part de tu. Javi Sáez, amic, fins sempre.#GVM

 

Escriure m’ajuda. Quan l’he comunicat a la meva filla que un amic, molt amic, d’aquells que amb els dits d’una mà en sobren i molts, a mort, m’ha respost; escriu, desfogat i marxa a veure la família. Abans d’escriure sobre ell, he hagut de fer algun article més, per a desfogar-me, per aconseguir que les llàgrimes no anessin ennuvolant els meus ulls. Ara, ho puc fer, un pèl més seré, em sento capaç d’afrontar el fet de la pèrdua.

Quan he vist que em telefonava la seva dona, m’he temut el pitjor, però, fins que no m’ho ha dit he mantingut la esperança, fins i tot de que anés malament el tractament , que tot es complicava, però, ximple de mi, esperant que , difícil, gairebé impossible hi hagués una solució.  Ha estat dur; Te llamo porque sé que tu y Javi, erais uña y carne. No ha calia que digues res més, l’escoltava sense saber que dir. La definició de la relació era exacte, m’han arrancat una part.

Mentre estava ingressat, afrontant el tractament per poder arribar al trasplantament de medul·la, l’única sortida que tenia, doncs, el tractament inicial no va tenir els efectes buscats, estava en contacte amb ell, via whats app o mail si hi havia documents, pràcticament diari. Parlar per telèfon no podia , però, però per la resta, menys tres dies que va estar a la UCI, la relació era continua. Treia ànims de flaquesa. No sé si per no preocupar-me. Parlàvem de futur, de  temes que ens agradàvem a tots dos. Fins i tot havíem quedat per dins de vint dies trobar-nos de nou.

No sé com vàrem arribar a aquesta afinitat, mirant endarrere no trobes un motiu, un perquè,  però, ¿sabeu com de difícil és tenir una relació d’amistat amb algú que viu a sis-cents quilometres?. Doncs, en aquest cas gens. Només cal coincidir en projectes, en la forma de veure la vida, la família. Així de fàcil. És igual la manera de comunicar-se, whatss app , telèfon, trobades , pel waterpolo, per amistat, sols, amb les parelles. Saber que pateix , que es preocupa pels teus, com tu ho fas pels seus.

En poques paraules aquest és el meu amic que se’n ha anat. Semblarà que la frase que es diu per dir-se, com si fos una obligació de que se’n van els millors, en aquest cas és una realitat. Ell va saber conquerir els cors de tot l’equip, parlo de l’any 2003, el del primer mundial a Barcelona. La seva forma de ser, d’escoltar, de saber donar resposta o callar, sempre encertant, el va fer molt pròxim a les noies. Be , a les noies i als entrenadors, en Juanma i jo. Ha estat una relació d’aquelles que podrien fer-se pel·lícules, idíl·lica. Cada aniversari, cada sant, cada alegria, tenien el seu Zorionak. El darrer, el 31 de desembre a les 20:03. Tots ens havíem desitjat Bon any, ell va respondre; Berdin= Igualmente. Dissabte , dia 5 de gener, em va enviar a mi directament una felicitació; Melchor, Baltasar y ...Zorionak GASPAR. Dos dies després em diuen que no hi és, quin mal fa.

La seva vàlua no ha passat desapercebuda pels que l’envoltaven, president de la seva federació i vicepresident de la federació espanyola, home de confiança de tots aquells que tenien la sort de  relacionar-se. No fallava a ningú.

Et trobarem a faltar i molt Javi. Una abraçada ben forta per la Pili i els seus fills, han estat afortunats de gaudir d’una persona com ell.