On s'ha de signar?

 

Masses vegades, gairebé sempre, he d’escriure sobre qüestions que veig de manera diferent al que la premsa publica, avui, afortunadament, vull expressar el meu recolzament a una proposta que han fet dos professors de secundaria de Manresa, en Florenci Vallès i la Lídia Ribas.

Ells esta convençuts que s’ha de sotraguejar l’actual sistema d’ensenyament de secundària , per fer-ho han laborat un manifest que de moment ja ha recollit 4500 signatures d’adhesió. Es fan creus que una bona part dels adolescents, al finalitzar l’ESO, tinguin dificultats de comprensió lectora, poca cultura científica, de l’àmbit de les humanitats poc coneixement de llengües estrangeres, un vocabulari simple i un nivell de llengua catalana notablement baix. Per acabar-ho de vestir, clou amb l’excessiva tolerància amb les faltes de disciplina i de respecte per part dels alumnes.

Asseguren que «la qualitat de l’ensenyament ens afecta a tots, i per un bon funcionament de la societat, l’ensenyament és bàsic». Cosa en la que coincideixo plenament, és més, és bàsica per la integració dels nou vinguts, doncs, no els fa diferents, complicats d’acceptar el color, ho fa l’educació, les normes de conducte, l’idioma.

Expliquen que, contra les campanyes que desprestigiaven la memòria, cal potenciar aquesta i la cultura de l’esforç, ja n’hi ha prou de regalar, de pensar que repetir el curs és quelcom que l’alumne no superarà, que els marcarà per tota la vida.

Es evident que els resultats diuen que no anem bé i que cal recuperar el que funcionava perquè el que és clar és que el conjunt de l’actual sistema no aconsegueix els resultats que es busquen.

Estan convençuts que l’actual model prioritza la «felicitat dels alumnes» en detriment de la seva formació acadèmica. Opinen que cal ensenyar als alumnes que el fracàs és normal i que s’ha d’acceptar, i que cal evitar que la lluita contra el fracàs escolar suposi aprovar qui no es mereix. «Els professors honestos que aproven a qui s’ho mereix ho tenen difícil, actualment. És pràcticament impossible», afirma Vallès.

Vallès i Ribas asseguren que «si demanes més als alumnes, et donen més», però que, en canvi, «anem baixant el nivell», i que aquesta situació ja ha arribat a la universitat. Amb el conseqüent risc d’un adormiment, d’una vida plàcida, molt allunyada de la realitat , del que sempre ha marcat el progrés de la humanitat.

On s’ha de signar?