Els que diuen no a Arabia deixaran el cotxe?

 A tothom que critica que la Súper Copa és jugui a Aràbia, ¿Quin és el problema?. Fins i tot no hi ha acord en el motiu per estar en contra, hi ha els que diuen que s’ha de jugar a l’estat, doncs, només els privilegiats , parlo dels seguidors, puguin viatjar per animar al seu equip, també els que diuen que blanqueja al govern d’aquells països, tant pel que fa al tracte a les dones com als drets humans, d’altres que els diners no pot ser que ho puguin comprar tot i segur que n’hi ha molts més, però, llavors em pregunto...

¿Com pagarem els futbolistes que ens representen?. Tots volem tenir els millors del món, però, la qüestió va més enllà, ¿de caritat que algú creu que es blanquegen aquells governs?. La gent que va al partit, gairebé tot homes, cert, hi va per a gaudir en viu del que les televisions els hi venen com el millor espectacle del món, i als d’aquí, com la resta de països del món, els importa un pito el que fan en aquell país. Però encara podem fer un pas més, si ens neguéssim anar allà, ¿algú creu que serviria per que canviessin?.

Dit tot això, pot ser seria hora de preguntar a tots aquells que es posen les mans al cap, que s’indignen, que fan llargues parrafades alliçonadores per començar els programes de ràdio, aquells que per les xarxes volen fer el paper de salvadors del que és correcte , del que s’ha de fer, si estarien disposats a refusar el petroli que ens arriba d’allà. De que, degut a la seva manca, a pagar el preu de tots els derivats un 50% més o a preus prohibitius que ens fessin deixar els cotxes aparcats, de passar fred, de mil coses que depenen del conegut com or negre.

Ja seria hora de deixar de fer el fariseu, hipòcrites refinats, que fingeix una perfecció moral que no posseeixen.

No, no és el futbol, és el món tal com ens hem organitzat, en el que tots i cadascun és mira primer el melic. Cert que hi ha persones que ho diuen de cor i ho farien, però, si tots i cadascun dels que s’emplenen la boca del volem acollir, ho fessin de veritat, posant-los a casa seva, potser no existiria el problema, però clar, és diu pensant que ja ho arreglaran els altres. Manifestacions, declaracions, tot queda molt bonic. És el mateix que deia en el punt anterior, bones paraules que potser serveixen per a tranquil·litzar consciencies, però pocs fets o insuficients. De bones intencions l’infern és ple.

Ja està bé de comèdia, el món que ens hem muntat és així de bo o de dolent i canviar-lo , de veritat us ho dic, crec que no està en les nostres mans, com a mínim per unes quantes generacions.

Salut colla.