Déc ser vell!!! M'emociono amb Bee Geebs

 Collons que vell dec ser!. El primer d’any vaig recuperar el reportatge sobre els Bee Grees, “Com durar un cor trencat”, per TV3, no el vaig mirar el dia que el feien perquè, segons quines hores ja em costa i més si ho he de fer amb els talls pels anuncis , així que ho vàrem deixar per més endavant i ¿que millor que la tarda del dia 1?.

Doncs, si voleu que us digui la veritat, jo que soc dels Beatles , però que he de reconèixer que en Barry, Robin y Maurice Gibb han estat al nivell dels grans de la musica mundial. Per nosaltres, aquí, el salt amb la banda sonora de Saturday Night Fever, amb en Tonny Manero, John Travolta per entendre’ns, ens els va fer familiars, es van colar no només a casa, sinó que als nostres cervells i cors per sempre. Escoltar-los, per la nostra generació es tornar a la joventut, a sentir-se pletòric, ens trasllada a la que potser ha estat la nostra millor època de les nostres vides, però, jo més enllà d’això, no ens sabia gaire més i la veritat, es prou interessant repassar la seva trajectòria, tan professional com humana.

Hi ha una frase d’en Barri, l’únic que encara és viu, que és tota una lliçó, du així: Canviaria tots els èxits per a tenir-los amb mi. Emociona quan veus que ho diu des del sentiment, des del més profund. Ell, encara en actiu, sense dir-ho, en cada actuació, cada creació que fa per algun altre cantant, els reviu, els nota al seu costat, segur que els sent actuant o creant amb ell. Una de les avantatges de la gent que és capaç de compondre del res, que tenen un do que els fa especials.

No sé quants de vosaltres em direu que ja ho sabíeu, que , en el seu moment , com a fans i melòmans, us vàreu documentar i els heu seguit fins a la fi. Jo, que no tinc aquest perfil que gaudeixo de la musica que m’agrada, però poc més, he gaudit de cada moment del documental. M’ha agradat saber des dels orígens, fins com arribar al cim, la caiguda i com es refan, amb un paper important de Bàrbara Streisand i com van mimant la musica escrivint , creant cançons inoblidables per a molts cantants dels millors del món, per acabar gaudint del retorn sense la necessitat de ser número 1.

Que voleu que us digui. Al final no he pogut deixar d’emocionar-me. Si no l’heu vist: No us ho perdeu.

Salut colla