Finançament singular O no?.

 No pot ser veritat. ¿Com es pot entendre que la mateixa cosa sigui tant bona per uns i tant dolenta per d’altres?. Parlo del finançament de les autonomies.

La ministra Montero ho explica molt bé i ven el producte amb una postil·la: ¿Com pot ser que algú digui que no a rebre més diners dels que té?. Afegeix el complement a la qüestió amb una pregunta que porta la resposta implícita: ¿Posen els interessos de partit per sobre dels de la gent?.

A nivell nostre, parlo de Catalunya, us puc dir que no tinc prou informació per tal de tenir format un criteri. Soc dels convençuts que hauríem de funcionar com a estat independent i pagar una quota de solidaritat, d’acord amb el que ingresses, excepció feta dels que cobris a la teva població per sobre del que paguen altres, vull dir impostos no comuns, aquells que, per circumstàncies especifiques de la nostra societat paguem de més nosaltres i que han de servir per gaudir d’uns millors serveis i un país més modern. No és just que ens penalitzés el que ens trèiem de la butxaca fent un esforç extra i que, d’aquest sac una part volés cap a regions que no ho fan. No sé si s’entén.

Així i tot no cal ser massa intel·ligent que , des del govern de Madrid, parlo el de l’estat no el d’Ayuso, s’ha buscat una solució màgica, amb una combinació de modificacions dels apartats de la nova llei que , sense especificar-ho, serveixi per a mantenir la ordinalitat de Catalunya en el ranquing entre el que s’aporta i es rep. M’ha agradat especialment el detall de castigar als tramposos, vull dir als que rebaixen impostos o els eliminen i després volen que se’ls hi pagui des de la caixa comuna, aquella que emplenem entre tots. Ja era hora!!!

Dies hi haurà per conèixer en detall, la lletra petita del projecte i comentar el que va succeint, els comentaris dels polítics, en un procés que coincideix amb algunes eleccions en determinades comunitats autònomes la qual cosa afegeix emoció al tema.

Salut colla