¿Solucionar les guerres es cosa de Déu?

 

Aquests dies de teòrica reacció d’Europa davant les guerres de Ucraïna i de Palestina, es fa evident , més que mai, la relativa força que es pot exercir des del vell continent. Els jueus, que practiquen la pitjor de les eines de guerra, la fam, amb el poble palestí, fins i tot es regiren , indignats,  davant les maniobres dels estats de la Unió Europea, com si els estranyés, com si diguessin: Els agredits som nosaltres!. Tenim dret a la resposta!.

Sense dir res més, demostrant que no els importa, segueixen, fins que, des del seu “suporter” americà , els hi diu que no queda bé que tot el món vegi les imatges de les matances que fan, amb infants inclosos i que han de dissimular. Aquestes paraules del “jefe” els ha fet deixar passar uns quants camions de menjar, entenc que per a dissimular, això si, sense abaixar el seu ritme de morts, al voltant de la centena per dia. Increïble. Tant increïble per part dels israelians com per aquells que , amb veu baixa, els hi diuen que no està bé el que fan. És tant , que la impressió que fa tot, és que,, si no hi haguessin les imatges que cada dia ens arriben de les atrocitats , tinc molts dubtes de que es fes res. Potser tindríem als carrers els quatre de sempre que defensen el poble palestí i poca cosa més.

Per altre banda, el conflicte de l’est , té llarga durada. Sembla que cap dels costats tingui pressa. Em sembla increïble veure com Zelenski segueix mantenint esperances de recuperar el que considera terres seves, quan, ell sol no pot aguantar el repte que l’ha proposat Putin, incapaç de mirar darrera seu ( parlo de Zelenski) i veure qui hi ha i que fa més enllà de bones paraules. Clar que , quan veus que l’evolució del conflicte arriba a les més altes instancies, parlo del cel, doncs, es demana al nou papa de Roma, Lleó XIV, que sigui ell el que faci d’intermediari en les negociacions. Potser si que el que es necessita és un miracle.

 

Salut companys.