Pedrera o planter. El nom si que fa la cosa.

 

Llegeixo a X que , el Real Canoe NC de Madrid, l’únic club no català que ha guanyat una lliga estatal masculina de waterpolo, ha nomenat una dona, Astrid Álvarez, com a directora tècnica de waterpolo de l’emblemàtica entitat madrilenya. Parlo de tant en masculí com en femení, equip, el femení, del que era l’entrenadora i ha portat a mantenir-se en la Divisió d’honor després d’un molt bon treball i salvar la categoria en un play off de descens molt complicat.

La feina de la tècnica castellana no és fàcil, doncs, l’equip masculí, ha baixat de categoria després d’una temporada molt complicada i no haver fet cas a l’avís de l’any passat , quan es va salvar en el darrer partit de baixar. Desitjo i confio que n’hagin pres nota, la designació d’un director tècnic és un pas, per a reprendre el camí del retorn a l’elit del waterpolo amb força i convicció. Encara més quan, un equip proper a ells, el C Encinas de Boadilla està lluitant per aconseguir l’ascens a la Divisió d’honor, disposats a prendre’ls el lideratge madrileny, tot un repte .

Doncs, quan mirava les propostes del club de la capital de l’estat, he vist que parlava de la pedrera, com fan moltes entitats. A mi , particularment, no m’agrada la paraula, doncs, encara que es faci sevir per a abastir els primers equips amb gent formada a la casa, crec que n’hi ha una més adient, i aquesta és, planter. Penso que és indicatiu de com es pot seguir un camí diferent per assolir el resultat.

La pedrera, a base de picar, de modelar a base de cops, és un model anacrònic, evidentment que pot aconseguir resultats, però sempre seran allunyats del sistema planter, on , es cuida amb manyagues, regant la planta, parlant-li, estimant-la, adreçant-la si es desvia, posant-hi afecte. Ambdós sistemes requereixen esforç, disciplina i l’infonen, però , mentre el primer o fa amb duresa, el segon ho fa amb suavitat, comprensió. És allò del que parlo moltes vegades, sempre es millor convèncer que no ordenar.

I deixeu-me acabar , a part de desitjant molta sort a l’amiga Astrid, una lluitadora, una guanyadora, fent una aposta clara per educar per corregir el rumb de la nostra societat, la cultura i el respecte son, no només la resposta,  crec que és l’única, per no caure en la trampa dels extremismes.

 

Salut colla