Educació i esport

 Fa un parell de dies que us vaig descriure una situació viscuda durant un partit de waterpolo de la categoria aleví, és a dir, per a nens i nenes de fins 12 anys. Explicar-vos-ho no és res més que el primer pas, doncs, després dels fets, he parlat amb pares de diferents esports i em comenten que no és quelcom inusual, que passa a tot arreu, així doncs, cal posar fil a l’agulla i posar remei quan abans millor.

En primer lloc cal fer esment a la dificultat per a disposar de tècnics, passa per les categories absolutes, doncs imagineu-vos en les de base. La formació i les titulacions no estan ben solucionades. Sé que l’amic Jordi Valls, l’actual seleccionador femení absolut, un crack com a tècnic i persona, potser no es mostrarà del tot d’acord, però, és fa necessari fer una relectura de la situació que viu el món de l’esport, cada cop amb menys disponibilitat econòmica i , per tant, amb pocs llocs de treball que permetin viure com a “entrenador” exclusivament. El cost per la recompensa no està ajustat. Per tant és una pedra a la sabata que ens deixa en inferioritat respecte al que passava fa uns anys.

No és només aquest fet, també hi ha la falta d’implicació dels entrenadors absoluts, els més preparats , en la formació dels tècnics dels seus clubs. Suposo que no està prou pagat, també que, cada cop més, s’és més professional i menys per amor al club, però, mentre , durant moltes generacions, els primers entrenadors portaven tots els equips o hi eren a sobre, ara difícilment veus als primers entrenadors fent aquesta tasca impagable. Es evident que no va en el sou, però, si que va amb una implicació en el que s’inclou l’estima al teu esport, una afició que et porta a una dedicació que gairebé et porta a fer de la teva feina la teva vida, amb tot el que significa per la vida familiar. Però es troba a faltar.

També a l’hora de pensar en les solucions, cal pensar en que poden fer les federacions. Sobretot quan els partits , encara que siguin joves, tenen cert novell, els arbitres novells han de ser acompanyats per veterans, no se’ls pot deixar sols davant el perill. En cada esport de la manera més convenient i adequat. Els arbitres, no han de permetre els comportaments inadequats dels entrenadors, ells han de ser un exemple pels que s’inicien, per tant, comentar les jugades, ha de ser dins de la normalitat, però, crits i gesticulacions excessives s’han d’eliminar de pistes, piscines, camps de futbol, etc. S’ha de ser estrictes. Estem formant persones , no possibles milionaris de l’esport. I els clubs, han d’actuar en conseqüència, no es pot tenir algú que no tingui una conducta en desacord a les normes esportives al front de mainada que el tenen com a guia.

Salut colla